Maleïts boomers!

Posted: Desembre 16, 2025 in Llibres, Opinions
Etiquetes: , ,
0

NO PERDIS EL TEMPS LLEGIN-LO

Sabem que el capitalisme colonial utilitza múltiples falques per a dividir a les classes oprimides; racisme, nacionalisme, gènere, sexualitat, etc. Darrerament, s’ha posat de moda l’edatisme com a eina per fer perdre peu, d’una manera xusca, el dret a la jubilació i alguna gent jove pica a l’am en perjudici d’ells mateixos. Ara es promociona l’enfrontament generacional. Sobretot entre generacions més joves i boomers, i llegint alguns escrits m’he inspirat una mica i he volgut dir la meva. Cal advertir que jo pertanyo a la generació boomer.

Vaig trobar una contraportada a La Vanguardia que promocionava un llibre publicat per Analia Plaza que duu el títol de “Vida cañón”. Després han aparegut articles successius de línia pro-boomer o anti-boomer, però la veritat és que tampoc me’ls he pres massa seriosament. En qualsevol cas vaig llegir l’entrevista a l’autora i el principi del llibre.

Pensant que és un llibre publicat per Planeta i que el que he llegit apunta maneres, cal pensar que és un libel antipensions, és a dir una eina propagandística per combatre el dret que tenim la gent treballadora a cobrar la pensió de jubilació que ens toca i que hem cotitzat, perquè no oblideu que boomers o no boomers, els rics tindran la seva pensió de jubilació assegurada d’una manera o altra. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Llocs màgics – Arriba el gel

Posted: Desembre 2, 2025 in Llocs màgics
Etiquetes: ,
0

Els lledoners ja quasi no tenen fulles, però estan farcits de lledons i m’aturo en un a menjar-ne. Són una delícia. No recordava que el temps de recol·lecció ideal fos tan tardà. Mentre en menjo al peu de l’arbre passen uns ciclistes seguint el seu «track». M’agradaria convidar-los a lledons, però em fa vergonya i ens saludem sense més ni més. Sento que la meva energia ha pujat una mica de to i aquests dies em veig més capaç de caminar una mica.

Al Gual dels dos cabirols ja hi ha gel. Aquestes nits ha glaçat i atès que el sol quasi no acarona l’espai, ja trobo tolls gelats. No han conformat encara l’estol d’aparadors que normalment es pot visitar pels volts de Nadal, però ja comencen a perfilar les seves imatges màgiques. En algunes budelleres que han quedat aïllades o quasi sense flux s’hi han fet plaques primetes de gel que floten damunt l’aigua i no s’han enganxat a les vores encara. De petita, només per contemplar la trencadissa, les hauria esmicolat amb un pal o amb pedres. Ara no vull fer-ho. Em fa vergonya destorbar, perquè si trenco el gel segur que destorbo algun procés que soc incapaç d’entendre; fades, follets, goges, microbis petits que dormen un somni dolç. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Frankenstein – Mary Shelley

Posted: Novembre 20, 2025 in Llibres
Etiquetes: ,
0

Una de les primeres qüestions que em va cridar l’atenció va ser la del subtítol del llibre de Mary Shelley; “El Prometeu modern”. De fet, després de llegir la versió de la seva novel·la del 1818, em van entrar ganes de llegir l’obra de teatre d’Èsquil per tal de fer comparacions. El resultat va ser molt parcial perquè l’obra d’Èsquil és una trilogia de la qual només es guarda el “Prometeu encadenat” que vindria a ser la primera part del mite. A la “Teogonia” d’Hesíode es pot llegir un resum del mite complet i aquí sí que podem tenir una idea més aproximada que ens permeti establir comparacions. A Protàgores, Plató també fa un esbós, però és incomplet.

En els orígens més antics (Hesíode i Èsquil) em va semblar que hi ha grans diferències entre el mite grec i el protagonista de l’obra de Mary Shelley; Prometeu estima a la humanitat i li facilita recursos per augmentar el seu benestar, encara que sigui enganyant a Zeus i, per tant, arriscant la seva pròpia existència, però no és un demiürg, no crea vida, ni és un experimentador, cap mena d’alquimista o descobridor de res. Facilita el desenvolupament humà amb ardits o amb tecnologies que ja existeixen. No està obnubilat per la conquesta del coneixement. Finalment, en la tercera i última part perduda del mite, serà perdonat per Zeus. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Llocs màgics – Secrets indiscutibles

Posted: Novembre 18, 2025 in Llocs màgics
Etiquetes: , ,
0

Feia temps que no feia el meu recorregut clàssic des del refugi de gossos, tot baixant pel camí de carro que du al riu. He passat dues setmanes en un estat letàrgic. Un canvi de medicació sembla que m’ha fet bé, em trobo amb un bri més d’energia i m’he atrevit a fer un itinerari una mica més llarg. Cal dir que per a mi “llarg” és una cosa més aviat curta.

Darrerament, em sento com si fos en una mena de Muntanya Màgica pobra, sense altres pacients amb qui compartir res. Pobre però més lliure i sense necessitat de guardar convencions socials. No he de suportar a cap Settembrini. Puc parlar amb els ocells o amb les pedres sense témer sospites de follia.

Mentre baixo intento imaginar com estarà el riu abans de veure’l i pressuposo que no hi haurà tanta aigua com cal esperar després dels últims xàfecs tardorals. Crec que aquests aiguats són violents, però no arrelen en el cabal. L’aigua s’escola ràpidament cap a la terra baixa. Arreplega a tothom i se l’endú cap al Llobregat. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El capital des de zero – Kohei Saito

Posted: Novembre 2, 2025 in Llibres
Etiquetes: , ,
0

No us ha passat que els intents de llegir “El Capital” de Marx han acabat en brots de desesperació? Quan era jove vaig intentar-lo llegir unes quantes vegades, però no vaig acabar ni el primer volum. Sempre va ser una pedra a la sabata no haver llegit a un pensador tan crucial. Llavors vaig fer intents amb llibres introductoris hipotèticament més senzills o amb obres que sintetitzessin els pensaments del marxisme d’una manera entenedora. La raó fonamental de la necessitat d’entendre els principis del marxisme en el meu cas rau en el fet que quan intentes aprofundir en certes línies de pensament, com per exemple la descolonialitat o l’antiimperialisme, el marxisme apareix arreu i resulta imprescindible tenir-ne un coneixement bàsic.

La tasca no és fàcil perquè Marx va elaborar un pensament molt ampli i complex, que a més a més, com és d’esperar en qualsevol persona dinàmica, va anar canviant al llarg de la seva vida. En les meves temptatives recents he trobat algun llibre entenedor i introductori del marxisme com el d’Edward Reiss “Una guia para entender a Marx” o “Introducción al marxismo” d’Henri Lefevbre, entre d’altres, però un que m’ha sorprès gratament és el publicat per Kohei Saito; “El capital des de zero”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Llocs màgics – Fulles

Posted: Octubre 31, 2025 in Llocs màgics
Etiquetes: , , ,
0

Tot i les pluges que van caient, el riu és calm. No observo grans terrabastalls produïts per avingudes. La tranquil·litat tardoral se m’enganxa. És l’estat d’ànim que toca ara. Alguna fulla de pollancre cau damunt l’aigua de tant en tant i es converteix en un petit vaixell sense timó, que navega sense voluntat seguint els mandats del corrent i els remolins. Les fulles finalment, ja sia per un petit salt d’aigua o per un contacte amb una pedra acaben al fons i a poc a poc es van formant cúmuls que s’agrupen i poden compartir les seves experiències particulars. S’expliquen els seus trajectes de vida.

Ha passat una temporada i han vist de tot. Han gaudit dels ocells cantors de ben a prop, han sentit els cossos d’insectes damunt d’elles, potser han patit mossecs i han hagut d’avisar a les companyes. Goethe, a la “Metamorfosi de les plantes” deia que a les plantes les fulles són l’origen de tot. Tot és fulla, fulla que es transforma en cotiledó, en tija, en carpel, en fulla, en pètal, en estam, etc. Però nosaltres, la gent comuna, entenem la fulla només com aquesta part de la planta que en els casos de les perennifòlies cau a la tardor. A la tardor a ulls nostres la fulla és la gran protagonista. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Llocs màgics – Tardor

Posted: Octubre 10, 2025 in Llocs màgics
Etiquetes: , ,
0

La tardor ja és present i les sensacions que rebo en veure el riu són sorprenents. El primer dia que inauguro la nova tardor al riu la nitidesa de l’aire fa que els contrastos entre núvols, arbres, riu i roques, siguin molt acusats i hi sento alguna cosa profunda que m’esporugueix. El riu vist de forma tangencial o quasi en paral·lel refulgeix com argent. Els núvols grisos es reflecteixen en l’aigua i li donen una lluïssor divina. És excessiu per a mi i em sento molt desvalguda i mínima. M’espanto davant d’un món tan incommensurable i inabastable. Se m’acudeix pensar que tot és un gran diorama fet amb una destresa infinita, però la idea em sembla irreverent perquè soc davant la realitat absoluta. Una realitat absoluta que és immensa i que avui m’espanta i em desborda. No puc anar darrere els núvols i desmantellar cap tramoia perquè no n’hi ha.

Sento com si em faltés una àncora. L’àncora dels peus dins del riu. Mai la tardor m’havia agafat així; tan desprevinguda. Probablement perquè altres estius han estat més erms i desèrtics, i aquest ha estat excepcional. Ha estat com una continuïtat de la primavera i m’he passat el temps amb els peus dins l’aigua veient els peixets i els sabaters, i sentint-me part de la realitat. Avui ha estat com un salt sobtat de la primavera a la tardor i no he pogut remullar-me perquè ja fa fresqueta. Sense l’àncora de l’aigua a la meva pell i amb aquest HDR tardoral m’he sentit ínfima. Com una cosa tan extremadament insignificant com pot ser un no-res. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

La putrefacció d’Europa

Posted: Setembre 28, 2025 in Opinions
Etiquetes: , , , ,
0

Europa definitivament podem dir que es veu tremendament sacsejada en molts àmbits, però jo en destacaria dos fonamentals. El principal és la voracitat del seu capitalisme, aquesta doctrina que ha creat i ha fet seva. Una doctrina acòsmica, partidària del desordre extrem i de la maldat. Una pulsió a la qual no se li pot donar ni la categoria de cosmovisió, ni d’ideologia, perquè es fonamenta en l’impuls bàsic de robar, espoliar i esclavitzar. És la doctrina que en el seu moment li va donar un imperi que ara s’enfonsa. I aquest és l’altre factor clau que destaco; la crisi imperial.

És un factor que no ens portarà res de bo, i que de fet ja està mostrant les derives dramàtiques a les quals ens empeny. La principal deriva és la putrefacció interna que adopta la forma d’ultradreta feixistoide. Un fenomen que no només mostra la reacció del poder en declivi, sinó la fallida del concepte de lluita de classes del marxisme tradicional. Una part important de la classe blanca treballadora s’alinea de forma covarda i miserable a la banda dels depredadors i criminals sense escrúpols amb la pretensió de mantenir els petits privilegis dels quals ha gaudit durant els temps d’expansió. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Grans sorolls

Posted: Setembre 12, 2025 in Infància
Etiquetes: , ,
0

L’explosió del carrer Rajolers – Arxiu de La Vanguardia.

Quan penso en la meva infància i adolescència al barri de Sants em venen al cap els grans sorolls que hi havia al barri puntualment per raons que solien ser extraordinàries. Per una banda, podíem saber si el Barça marcava gols i fer-nos una idea de si anava bé o malament el partit, perquè quan el Barça marcava un gol des de casa sentíem el crit multitudinari de celebració. La remor d’un «Gooooooooooooool» gegant ens arribava a casa com una ona esmorteïda pels edificis. De fet, jo sempre dic que soc barcelonista perquè el camp de futbol del Barça estava al costat del meu barri i era difícil escollir alguna opció diferent. Quan tenia 12 anys vaig poder veure molts partits gratis perquè hi havia una norma que permetia que un adult et passés de franc a dins del Camp Nou. Els nanos anàvem al Camp Nou i ens posàvem a les portes com petits captaires esperant que algun soci ens passés. D’aquella no vaig poder evitar tornar-me una acèrrima cruyffista. Ara la veritat és que el futbol m’importa un rave, i de fet l’esport professional en general en aquesta societat considero que és un podrimer. Només cal veure qui esponsoritza. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

La Modelo

Posted: Setembre 9, 2025 in Infància
Etiquetes: , ,
0

Sovint el Josep em duia darrere la seva bicicleta i em passejava pel barri. Un d’aquells dies vam passar pel passatge Serra i Arola. Quan entraves des del carrer Galileu encara hi havia la paret del Vapor Vell al fons i allà hi havia una pintada de suport al Puig Antic. Jo no en tenia ni idea de res de tot allò i el Josep, company de classe uns mesos més gran que jo, uns quilos i uns centímetres més també, em va explicar de què anava aquella història. Què li volien fer a en Puig Antic, les raons, els fets, i aquella crec que va ser una de les meves primeres classes de franquisme des d’una òptica diferent de la que donava l’assignatura de Formación del Espíritu Nacional.

Jo no tenia bicicleta i sempre em duien o me la deixaven. El meu germà Joan i jo érem com en Zipi Zape, volíem bicicleta, però mai en tindríem, i érem tan entremaliats com ells, i el Joan de cabells negres i jo rossos. De fet, la primera bicicleta que vaig tenir va ser quan treballava i ja tenia uns 16 anys. La meva mare em donava una part del sou, vaig estalviar una mica, i em vaig comprar una Emporium de carreres a Ciclos Cataluña, que llavors tenia una botiga a la carretera de Sants que entre altres coses lluïa una foto crec que del Mariano Cañardo. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Older Entries